Rutes del romànic

La comarca està plena d’elements, íntimament connectats, que constitueixen un testimoni excepcional, una finestra oberta per inserir-se de ple dins del món de la religiositat popular, les creences i els rituals.

Alós

Esglèsia de Sant Lliser: Romànica d’origen, modificada posteriorment (s.XVIII), destaquen dues piques d’olis compartimentades. Al sòl de l’esglesia es guarda la pica baptismal romànica amb decoració geomètrica.
Necròpolis dels segles XII-XIII: Actualment, la tomba descoberta a l’inici i excavada a la roca, és l’única visitable.
Pont romànic: Es troba situat a la vora de la carretera, d’un sol ull.

Isil

Esglèsia romànica inicialment romànica: Construïda el segle XII, segurament, sobre un antic monestir benedictí, està declarada com Bé d’Interès Cultural i Nacional.
Esglèsia parroquial de la Immaculada: situada a l’illa que formen els braços de la Noguera Pallaresa al seu pas pel poble, barroca de l’any 1771. L’interior conté, entre altres elements, la pica baptismal romànica.

Borén

Església de Sant Martí: romànica d’origen, conserva la portalada amb arquivoltes i l’espanyada original. Modificada el s.XVIII amb campanar de torre quadrada i vuitavat en el cos superior i coberta piramidal.
Pont romànic al camí d’Arreu: d’un sol ull.

Àrreu

Esglèsia de Sant Serni: romànica
Ermita de la Mare de Deu de les Neus: Situada a 0.50 h. de Borén, construcció romànica.

Conjunt d’arquitectura rural del segle XII

Talla romànica de la Mare de Deu de les Neus (a Borén): del segle XIII, restaurada els anys 1991-92

Isavarre

Església romànica de Sant Llorenç: temple romànic. A l’interior un interessant paviment de còdols, pica beneitera i pica baptismal.

València d’Àneu

Conjunt arqueològic de València d’Àneu: Es tracta d’un jaciment arquiològic de més de dos ha. de terreny, que agrupa les ruïnes del castell i de l’antiga vila medieval de València. Les excavacions van deixant al descobert en cada campanya els diferents nivells d’ocupació: des de els segles XI i XII al segle XIX.
Església  romànica de Sant Andreu: construcció romànica, modificada posteriorment. Campanar del segle XVIII té la coberta piramidal. Encara s’hi conserva la pica baptismal romànica.

Sorpe

Església de Sant Pere: Església parroquial de tres naus i tres absis. Modificada al 1726. Només queda un absis. Robust campanar rectangular que tenia la porta d’entrada elevada. L’altar principal presideix una talla romànica de Sant Pere, col·locat en una de les fornícules del magnífic retaule renaixentista del mateix nom.

Son

Sant Pere de l’Abadia: Esglèsia d’una nau amb absis. Inicialment podia haver estat residència d’hospitalers. S’hi observa la porta romànica d’arc de mig punt. Fou transformada primerament en rectoria i més endavant en habitatge.
Conjunt monumental de Son: encapçalat pel campanar llombard de l’església dels sants Just i Pastor. El cloquer, el cementiri, la torre del rellotge (antic comunidor per exorcitar les tempestes), el prestigiós retaule, una joia del gòtic lleidatà del segle XV, i les excel·lents mostres romàniques del patrimoni moble constitueix un tot harmònic d’enorme valor arquitectònic i artístic.